L’e’ chi la festa

L'e' chi laa festaIncoeu peu me sun propi desedàa
al son impruvis d’una campana,
inscì visina e peu pusè luntana,
che la fava tasè tut quel vousà
di donn e de tuta l’oltra gent
ch’eren dent al mercà in muviment.
L’a tacà peu anca una campanela
insistenta e petulanta, semper quela,
Dervend l’anta, la lus la m’a fa sarà
su i òeuch: in de la piaza ghera la fera,
la festa de la Madona de la sentura.
Ogni tant se sentiva una quei trumbeta
che l’era viscura me una scigueta
e la fava inrabiss un tamburel
ch’el picava giò el batoc, semper quel.
E un can ghe bajava dree a un cagneu.
Ma ecu a l’è scià la banda cun dree i fieu:
Tuc in camisa grisa cul capel
se fermen dent in mez a quel burdel:
El maestro el volza el dì per ari
e giò subet piatt e tambor in pari,
el trumbetè el sforza in del trumbon
vardand in su in ciel vulà un balon.
Tuc cun grand rispet i fan largh
e la banda la passa in mez ai gent
tuta fogosa maestosament
cume el Concordia in mez ai ond del lagh.

Premiata al concorso del comune di Valbrona 2012