Vardém scià: mi sùn chi in de la neef
che la fiòca, sta nòcc, seca seca,
la par fàda de fiòch de cuton.
El mont l’è sparì in de la nèbia,
ma d’un bòt una lùs sberlùsenta
la vee foeura del lach, adasi adasi.
O và là che ghè scià un batèl,
ma nò l’è un cumbàll, l’è la Giulia,
la gundula vegia de Lòpia,
cul sò mutur ch’el sciupeta,
l’è cuma un fantasma infarinaa.
El mutur el tussis e peu el tas :
e el son de la piva se svolza in del ciel.
E là sota al telon a ghè in pè
un om cun la barba e un bel Madunin
cun in bràsc, in di fàss, el Bambin
e peu un asen de dree, insema al boeu,
e peu, tùt un grup che el ghe sona adree.
Ma nel mument che curevi a vedé
a me par de ves scarpuscià
e peu d’un bòt me sun desedà.
Anca se l’è Natal, quel sogn l’è finì:
ghe nisùn in invern a la Poncia
e la fiòca quest’an la gà amò de vegnì.

Premiata al concorso del comune di Valbrona 2011